..buscant respostes..

Projecte 1 (Jean Paul Sartre)

2009-10-04T07:58:00.000-07:00

Jean Paul Sartre va néixer a París, França(1905 - íd. 1980 )
Sartre va ser un dels màxims exponents del existencialisme juntamnet amb Heidegger i Jasper.
Va ser Intel·lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic. Al llarg de la seva vida va ser filòsof, escriptor de teatre, d'assaig i novel·la, crític literari i periodista francès. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1964 i el van nomenar filòsof de la llibertat.

* L’existencialisme: Sartre deia que "L’existència precedeix de l’essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint la vida. També deia: "Ningú néix covard o valent, sinó que ens fem".
Ell creia que cadascú ha d’escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
Deia que tot projecte està destinat al fracàs (la mort)i pensava que les nostres idees són producte de la nostra experiència en situacions quotidianes, i que les novel·les i obres de teatre que descriuen aquestes experiències fonamentals tenen tant valor com els assajos discursius generats per teories filosòfiques.

Obres mes importants de Sartre:

1936 - La imaginación

1936 - La trascendencia del ego

1938 - La náusea

1943 - El ser y la nada

1944 - A puerta cerrada

1943-1945-1949 - Los caminos de la libertad (I,II,III)

1946 - El existencialismo es un humanismo

1960 - Crítica de la razón dialéctica

Del no rés no pot sortir rés.

2009-10-04T07:13:00.000-07:00

En un principi es veritat que del no rés ni pot sortir rés, però si això fos veritat, nosaltres que som? De on em sortit? Som rés? En un passat molt llunyà, del no rés hauria d’haver sortit alguna cosa perquè nosaltres avui dia estiguéssim existint. Parmènides afirma que això es impossible, perquè el no rés es una cosa impensable, una cosa que no existeix perquè si almenys es pogués pensar ja seria alguna cosa. Si Parmènides pensa que el no-ésser no pot deixar de ser rés, com és pot parlar del ésser si primer hi ha un no rés?

Activitat 3

2009-10-04T06:54:00.000-07:00

En aquests textos Parmènides diu que "l'una, que és i que no és no ésser, és una ruta fiable", la qual vol dir que una cosa que és no pot deixar de ser-ho i el que no és i que és necessariament no-ésser vol dir que del no res no pot sortir res ja que no hi ha rés, es a dir, que el no res no pot deixar de ser res per poder ser.
Ens diu que es el mateix pensar i ésser perquè pensar i ésser és etern, l'ésser es homogeni perquè no es pot dividir en parts, immòbil perquè no pot superar els seus límits i semblant a una esfera perquè sempre tornes al mateix, com l'aiperon d'Alaximandre. I diu que allò que penses a de ser i existeix perquè no es pot pensar en el no res es qual no existeix i no pot ser.

Activitat 2 (Heràclit)

2009-10-04T05:35:00.000-07:00

En els textos d'Heràclit ens parla del logos, diu que la raó dels homes es universal i que no canvia, també ens parla de la lluita de contraris els quals per ell formen part de la natura com el dia i la nit, el mascle i la femella i que de la oposició dels contraris sorgeix la mes bella harmonia.
Per ell el logos és una mena de destí, en el que totes les coses en són una encara que no ho sembli.
Diu que l'esser humà ha de fer coincidir el seu logos amb el logos universal.

Activitat 1

2009-10-04T05:32:00.000-07:00

En aquest text Anaximandre ens diu que tot el que neix mor, com si tots els nostres actes dolents en vida el paguesim amb la mort.

Resum Tema 13

2009-05-22T10:26:00.000-07:00

Resum Tema 13

View more OpenOffice presentations from natibotero.

Huntington

2009-03-04T16:44:00.000-08:00

BIOGRAFIA

Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.
Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

Text natura i cultura

El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicació d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en anglès "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambdós d'hipòcrites ocasionals i d'estar centrats només en ells. Huntington també adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensió latent.

Els crítics opinen que aquest treball és una manera encoberta de fer legítima l'agressió vers als països del Tercer Món per part d’un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econòmic dels països rics. Tanmateix, Huntington també ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopolítica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democràtic i l'incessant intervencionisme.

És interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influència sobre els creadors de polítiques al Pentàgon i l'Administració dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religió i ha rebut crítiques similars.

pag 139 doc 2

2009-03-04T16:36:00.000-08:00

Titol:

Una vida plena de simbols

Idees:
Segons rousseau, l'home que medita és un animal depravat. L'home s'ha d'adoptar a la seva vida, un món simbòlic, ja que no pot escapar del seu assoliment. L'home no podria conèixer res si no fos per aquests símbols: llenguatge, mite, art, religió...

Comentari:

Aquest fragment fet per Cassirer, relaciona l'home amb la vida simbòlica, és a dir, que només amb aquests símbols, l'home és capaç de veure o conèixer les coses com són. Per Cassirer, l'home no pot fugir de la seva vida, sinó que es té que adaptar a les seves condicions perque no te cap remei; l'home no està en un univers físic, sinó que està en un univers simbòlic; llenguatge, mite, l'art i la religió. Explica que mentre la realitat física va retrocedint, la realitat simbòlica va avançant. Aquesta s'ha quedat envoltada en imatges artístiques, en formes lingüístiques, en símbols mítics o religiosos, i això fa que necessitem d'això per poder conèixer les coses.

Definicions de falàcies i exemples

2009-03-04T16:32:00.000-08:00

1. Preguntes complexes:

Es quan algú fa una pregunta que no ha estat provat o acceptat per totes les persones implicades, amb la finalitat que l'acusat, si contesta, es vegi obligat amb això a admetre aquestes pressuposicions encara quan li puguin perjudicar, es com si fossi una indirecta, en la qual està afirmant una cosa que a dit una persona intencionadament amb la finalitat d’acusar-li. Per exemple: quan una noia deixa al càrrec la seva bossa a una amiga per anar un moment a fer alguna cosa, i aquesta li registra les seves coses, i l’altra s’ha n’adona que l’ha registrat la seva bossa, al tornar li diu “-Que! T’agraden les meves coses de la meva bossa?”

2. Argument ad ignorantiam

Consisteix en afirmar que un enunciat es verdader perquè ningú ha pogut demostrar la seva falsedat o bé afirmar la seva falsedat perquè ningú ha pogut provar com a cert l’enunciat. Per exemple: Quan un jutge jutja una persona i la declara innocent encara que aquesta tingui la culpa dels fets dels que li han acusat, no li empresonen perquè ningú ha pogut demostrar la seva culpabilitat.

3. Argument circular

Consisteix en preguntat el per què d´A i respondre amb B. Però quan es pregunta la raó de B es respon A. I així successivament. Per exemple: perquè es trenca? Perquè es fràgil. I per que es fràgil? Perquè es trenca.

4. Argument Ad hominem

Argument on es pretèn refutar l'opinió aliena atacant a la persona que la manté, al•legant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla o de la comunitat a la qual pertany. Per exemple: quan dic que una persona diu una cosa i no la crec perquè aquesta persona acostuma a dir mentides.

5. Argument d´autoritat

Es comet quan es tracta d'utilitzar a un expert per a demostrar alguna cosa no relacionat amb el camp de competència de l'expert, o se cita a un expert en un tema com donant per descomptat que l'opinió de l'expert és infalible. Per exemple: quan expliquem a algú alguna cosa que em llegit en algun llibre i aqueta em pregunta com ho se i jo sol li contesto que es cert el que dic perquè ho he llegit, centrant-me sol en una autoritat la qual investiga o a investigat sobre això.

6. Argument Ad baculum

Són els arguments els quals presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones. L'amenaça no deixa llibertat per decidir lliurement si accepten o no la conclusió. Per exemple: en els partits polítics fan amenaces com si tot el que no son ells son males, es a dir, que tots els altres partits polítics no valen la pena perquè ells son els millors.

7. Argument ad poulum

L'intenció d'aquests arguments és provocar l'entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin al seu assentiment al que sosté sense aportar cap prova. És una mena de xantatge afectiu: es juga amb els sentiments de l'altre. Per exemple: quan diem a alguna persona que com l’estimem, o que em pot matar perquè deixi de pensar o de obrar como jo no vull.

8.Argument ex populo

Aquest argument consisteix a defensar un determinat punt de vista al•legant que tothom hi està d'acord. Si tothom hi esta d’acord menys una persona, aquesta es porta tot el pes per defensar el seu punt de vista.

9. Argument de la falsa causa

Es quan passa una cosa A el qual després passa B. I es creu que B passa perquè A s’ha fet abans. Per exemple: quan algú em deixa algun objecte personal abans d’un examen i aquest examen em va molt bé, puc pensar que aquest objecte te uns poders el qual aquest objecte l’utilitzaré com a amulet.

Definicions tema 3

2009-03-04T16:01:00.000-08:00

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.

Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.

Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.

Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.

Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.

Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.

Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.

Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.

Contracultura: Moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.

Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.

Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.

Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.

Xenofòbia: Odí envers als estrangers.

Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.

Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.

Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).

Definicions T2

2009-03-04T15:56:00.000-08:00

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la i comprendre-la.

Raó pràctica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos consecució d’un ideal moral que la raó mateixa a fixat.

Metafísica: part de la filosofia sobre allò que se’n va mes enllà dels sentiments (experiència).

Ultimitat: el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, allò realment important, aquelles les respostes de les quals no admet seguir preguntant més.

Subjecte: és allò inferior, l’acció que recau en l’objecte.

Opinió (Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en te seguretat.

Interès emancipador: ens volem alliberar dels que ens volen dominar i ens volen reprimir.

Dogmatisme: és la veritat acceptada sense crític. Es la afirmació de la existència de la veritat absoluta.

Escepticisme moderat: el defensa Hume (el qual pensa que ens hem de comportar d’acord amb allò que es provable).

Perspectivisme: aquest coneixement es la suma de perspectives de tots nosaltres. Cadascú de nosaltres som una perspectiva, un punt de vista de la “realitat”.

Realisme: diu que podem conèixer la realitat tal com es, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independent ment del subjecte.

Idealisme: no podem conèixer les coses tal com son, sinó, tal com se’ns mostra, subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Podem dubtar que existim més enllà de la nostra consciència els objectes que pensem o coneixem, però no del fet que en tenim consciència.

Noesi: consciencia que s’obre a la realitat. Ex: “Jo penso que..”
Prejudici (Gadamer): judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.

Ignorància: no saber alguna cosa, estat de la ment en què s’admet desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè provè d’algú qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidència sensible: les dades dels sentits, en l’ordre de la sensibilitat.

Adequació: un enunciat es cert si aquest s’adapta amb la realitat.

Coherència: la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.

pragmatisme: identifica el que és cert amb el que és útil.

Consens: posar-se d’acord diferent que dissens.

Contingent: allò que es però podria no ser (allò que existeix però podria no existir).

Necessari: es defineix com absolutament real, és a dir, és però pot deixar de ser.

Virtualitat: conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic (ordinador o qualsevol altre aparell). Però no només la tecnologia és capaç de generar aquest tipus de realitat.

William James

2009-03-04T15:49:00.000-08:00

William James (1842-1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.
Inicià la seva activitat en el camp de la psicologia.
En el terreny filosòfic sistematitzà el pragmatisme que a nivell ètic es concreta en l'utilitarisme i l'acció.
Elaborà una pedagogia de l'individualisme, pensada per a la formació d'hàbits de conducta, basant-se en els recursos biològics

Sueños de libertad de Juanes

2009-03-04T15:13:00.000-08:00

Sueños (libertad)

Sueño libertad para todos los que están
Secuestrados hoy en medio de la selva
Y sueño con la paz de mi pueblo desangrado
Y con el final de esta injusta guerra

Sueño con tantas cosas que
quiero que sean realidad
sueño con morir de viejo y no de soledad
sueño con ir a trabajar
y mucho más con regresar
cada noche a mi casa
para estar junto a ti

Y que no muera nunca nuestro amor
eso sueño yo
y que se fundan balas para hacer
campanas de libertad
y que no muera nunca nuestro amor
eso sueño yo

Sueño despertar en un mundo sin dolor
pa’que el corazón no sufra más las penas
y sueño caminar por las calles de mi país
y solo encontrar paz

He cogido esta canción porque hay un sentimiento de libertad de Juanes sobre su pueblo, en el que la desea pero que piensa que nunca llegara al ver todos los problemas que convive la gente en su tierra. Al decir que quiere morir de viejo y no de soledad
que sueña con ir a trabajar y mucho más con regresar cada noche a su casa es porque teme vivir en un sitio en el que probablemente a lo largo de su vida le harán daño por la violencia que hay.
Al decir que no quiere que muera nunca nuestro amor se refiere a el y a la libertad la cual sueña tener siempre.
Conclusión: él a lo largo de la canción quiere decir que quiere paz y libertad en su país, Colombia.

Jean-Paul Sartre

2009-03-04T14:00:00.000-08:00

* ( París, França 1905 - íd. 1980 )
* És un del màxims exponents del existencialisme.
* També ho són Heidegger i Jasper.
* Intel•lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic
* Al llarg de la seva vida va ser filòsof, escriptor de teatre, assaig i novel•la, crític literari i periodista francès
* Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1964
* Va ser el filòsof de la llibertat.
* L’existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint la vida.
* Sastre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.
* A més, creu que cadascú ha d’escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
* Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
* Obra destacada: la nàusia.
* Sastre pensava que les nostres idees són producte de la nostra experiència en situacions quotidianes, i que les novel•les i obres de teatre que descriuen aquestes experiències fonamentals tenen tant valor com els assajos discursius generats per teories filosòfiques.

L'esser humà comdemnat a ser lliure

2009-03-04T13:58:00.000-08:00

Quan diem que l’esser humà està condemnat a ser lliure, vol dir que faci el que faci els nostres actes seran lliures perquè ningú ens està dient el que tenim que triar inclús quan no triem estem sent lliures perquè hem pres la decisió lliurement de no triar.
Però encara que som lliures tenim consciència, i vivim dins d’una societat plenes de normes les quals s’han de respectar per poder viure en pau.
És veritat que sempre estem triant amb llibertat en la nostra vida quotidiana però hi ha coses que ens han ensenyat des de petits, depèn de quina cultura ens han ensenyat una cosa o una altra. Com per exemple: si una vegada t’enfades moltíssim amb alguna persona perquè t’ha ofès molt o qualsevol altra cosa que et faci empipar, normalment si no t’aguisin ensenyat des de petit que certes coses no es deuen de fer el mes normal es que li clavessis un cop de puny sense l’opció de dialogar sobre el tema.

Definicions tema 9

2009-03-04T13:53:00.000-08:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions difícils de controlar.

Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar o actuar.

Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.

Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Llibertat interna: capacitat de decidir per un mateix sense cap coacció interna.

Condicionament: no tenir una llibertat absoluta i total però tenir-ne la suficient per saber-ne dels nostres propis actes.

Destí: llei segons la qual defensa que tot està escrit.

Det. econòmic: diu que l’esser humà està determinat per la infraestructura econòmica, es a dir, del sistema econòmic.

Det. Genètic: el nostre codi genètic determina les nostres accions.

Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.

Autonòmia moral: es quan el subjecte és dóna a si mateix la llei pròpia.

Nivell preconvencional: nivell de consciència moral que considera que la persona considera just el que satisfà els seus interessos.(només actua per por al càstig)

Nivell postconvencional: nivell de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

Responsabilitat: fenomen subjectiu de la consciència moral el qual el subjecte moral a de respondre al seus actes.

Principi de responsabilitat: principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions per deixar almenys el món con en els hem trobat no pitjor del que és ara.

Ludwing Wittgenstein

2009-01-03T05:07:00.000-08:00

Ludwig Josef Johann Wittgenstein nació en Viena, Austria, 26 de abril de 1889- Cambridge, Reino Unido, 29 de abril de 1951.Fué un filósofo austriaco súbdito del Imperio Austro-Húngaro, luego nacionalizado súbdito británico. En vida publicó solamente un libro: el Tractatus logico-philosophicus, que influyó en gran medida a los positivistas lógicos del Círculo de Viena, movimiento del que nunca se consideró miembro. Tiempo después, el Tractatus fue severamente criticado por el propio Wittgenstein en Los cuadernos azul y marrón y en sus Investigaciones filosóficas, ambas obras póstumas. Fue discípulo de Bertrand Russell en el Trinity College de Cambridge, donde más tarde también él llegó a ser profesor. Murió cerca de Elizabeth Anscombe, quien se encargó de que recibiera los auxilios de la Iglesia.
Ludwig Josef Johann Wittgenstein nació en Viena el 26 de abril de 1889. Al abandonar a sus abuelos paternos dejó el judaísmo para convertirse al protestantismo, él y su familia se mudaron de Sajonia (Alemania) a Viena, donde el padre de Ludwig, Karl Wittgenstein, ganó fuerza y admiración al volverse uno de los negociantes pioneros de la industria del acero y del hierro del Imperio Austrohúngaro. La madre de Ludwig se convirtió al catolicismo, y luego él la siguió, en encubierto desafío a su padre,1 aunque al morir no tuvo un entierro católico pues nunca practicó el Catolicismo.
Célebre fotografía de Ludwig Wittgenstein en un grupo que incluye a Hitler en la infancia, en Viena
Ludwig creció como el octavo y último de los hijos de una de las familias más ricas de Viena, donde se le ofreció un ambiente propicio para el arte y la intelectualidad. Sus padres eran aficionados a la música y todos sus hijos tuvieron dotes intelectuales y artísticas. La casa de los Wittgenstein atraía a gente culta, especialmente a los músicos. La familia recibía visitas frecuentes de artistas como Gustav Mahler. Toda la educación musical de Ludwig sería muy importante para él. Incluso utilizó ejemplos musicales en sus escritos filosóficos. Otra no tan afortunada herencia que pudo haber tenido fue la tendencia al suicidio: tres de sus cuatro hermanos varones se quitaron la vida. El otro (Paul Wittgenstein) se hizo pianista.
Wittgenstein mantuvo una posición muy crítica sobre sus colegas filósofos e incluso sobre lo que podían opinar de él otras figuras del ámbito científico. En sus opiniones, como siempre, no se mordía la lengua:
Cuando acabó la Primera Guerra Mundial renunció[1] a los $300 millones de lo heredado de su padre a favor de sus hermanas, con el acuerdo de que nunca le dieran un centavo, no amaba el dinero.
Murió en Cambridge el 29 de abril de 1951, tras negarse a recibir tratamiento médico contra el cáncer que sufría. Se dice que sus últimas palabras fueron: "Diles que mi vida fue maravillosa".

Xavier Zubiri

2009-01-03T04:52:00.000-08:00

(San Sebastián, 4 de diciembre de 1898 - Madrid, 21 de septiembre de 1983). Filósofo español.

Biografía

Ingresa en 1917 en el seminario de Madrid, donde estudia filosofía con Juan Zaragüeta y en 1919 con Ortega y Gasset en la Universidad de Madrid. Gana la cátedra de filosofía de esta Universidad en 1926. Con un permiso de estudios, asiste a cursos en Friburgo y Berlín, con Husserl y Heidegger. Tramita su secularización y contrae matrimonio en 1936 con Carmen Castro (hija del historiador Américo Castro).
Durante la guerra civil permanece en París donde trabaja en Física con Louis de Broglie y con Emile Benveniste en filología.
Al acabar la guerra acepta la cátedra de filosofía en Barcelona, y pide la excedencia por su descontento con el modelo de universidad vigente en aquel momento. Desde entonces impartió cursos privados, muchos de ellos publicados póstumamente. Contó entre sus díscipulos y colaboradores al jesuita español Ignacio Ellacuría y al padre agustino Ángel Jubera.
Falleció a la edad de 84 años en Madrid.
Su filosofía es de una gran originalidad, en ella destaca su elaboración de una nueva idea de la realidad. La realidad no es sinónimo de las cosas existentes sino que es lo presente en la percepción como siendo algo propio de lo dado, es a lo que Zubiri llama "de suyo". Ha ejercido gran influencia en la teología de la liberación y en las filosofías de la praxis contemporáneas. Durante un tiempo, para sobrevivir, se dedicó on su esposa a la traducción de textos: Una de sus traducciones más conocidas fue la que realizó de la obra "¿Qué es Metafísica?" de M. Heidegger.
No fue un autor muy prolífico y durante su vida publicó: Naturaleza, Historia, Dios (1943) que es una recopilación de artículos publicados en revistas pricipalmente; Sobre la Esencia (1963) donde expone su concepción metafísica de la realidad centrada en la idea de sustantividad; y los tres tomos de Inteligencia Sentiente (Inteligencia y Realidad - 1980; Inteligencia y Logos - 1982, Inteligencia y Razón - 1983) en la que Zubiri describe su idea de lo que es la intelección del hombre. Actualmente sus cursos están siendo publicados por la Fundación Xavier Zubiri.

El saber cientific

2009-01-03T04:44:00.001-08:00

Els mètodes filosòfics

2009-01-03T03:46:00.000-08:00

Esquema saber científic

2009-01-03T03:09:00.001-08:00

definicions

2009-01-03T02:23:00.000-08:00

Ciutadà: persona que viu en una ciutat.

Política: diferents formes i sistemes d'organitzar una societat.

Tirania: Abús de poder sobre les persones. Pren decisions del poble sense pedir opinió al poble.

Drets humans: condició que han de ser respectades per totes les persones.

Individualisme: Teoria que diu que es previ d’individualisme per la societat.
Socialisme: lluita pels bens del poble i la societat. Teoria que afirma que la societat és inferior a l'individu.

Justícia: valor que respecta el dret de les persones i que tothom tingui el que el correspon.

Poder: conjunt de bens que diferencien un individu de la resta. S'exerceix sobre els altres, i pot prendre decisions sobre els altres.

Democràcia: sistema polític el qual el poder rau en el poble.

Estat de dret: es aquell estat que es vasa a l’imperi de la llei.

Altruisme: aquell que pensa en altre mes que en ell mateix.

Saber ordinari: es basa en el què de les coses, es funda en . No té pretensió de ser sistemàtic.

Saber científic: no sols es pregunta el que de les coses, sinó també el perquè. Es un saber sistemàtic, rigorós i crític.

Saber filosòfic: utilitza la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa. Saber rigorós i sistemàtic. Vol arribar a una resposta última als grans enigmes del ésser humà.

Ciència (definició moderna): aquell saber el qual s’entén l’experiència com experimentació i introdueix les matemàtiques per l’estudi de la realitat.

Mètode: es una manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi. Se sol utilitzar en les ciències.

Axioma: són aquells principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles. Mètode que parteix d’uns casos singulars que no són tots per arribar a lleis generals.

Hipòtesi: és una afirmació sobre l’existència d’una d’aquestes regularitats o sobre les seves causes.

Llei: quan una hipòtesis es suficientment general i important i ha sortit victoriosa d’un o més processos de comprovació.

Teoria: es quan moltes lleis científiques s’organitzen i se sistematitzen per la seva generalitat.

Falsació: es quan una hipòtesis es refuta, quan els fets del món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesis. Es quan no es pot demostrar la hipòtesi formulada.

Comprensió: consisteix a captar-ne el sentit, situant-se dins dels fets.

Mite: narració fantàstica que intenta explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus.

Mètode empiricoracional: mètode originat en Aristòtil que compta amb dues fonts de coneixement, sentits i enteniment.

Empirisme: mètode que tracta l'experiència i allò sensible. Separa dues fonts: l’experiència i la raó.

mètode transcendental: no mira d’esbrinar quin és l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo, de donar-ne raó.

Joc de llenguatge: no són solament maneres diferents d’utilitzar el llenguatge, sinó models que estan estretament entrellaçats amb

Hermenèutica no normativa: aquelles comprensions que no respecten les pretensions de validesa de la parla. No posen normes a la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, la veracitat, d’intel•ligibilitat i la correcció moral.

Ontologia: tractat de l'ésser.

Que es per mi la filosofia?

2008-11-11T13:42:00.000-08:00

Per mi la filosofia es arribar a una resposta, es la capacitat que te una persona de resoldre una qüestió que encara no conté resposta. Es la pregunta, el dubte que sorgeix al no saber el perquè de les coses. Quan una persona vol donar-li la resposta a la seva pregunta pensa una resposta coherent, com per exemple Santa Teresa de Jesús quan va pensar en el sentit de la seva vida va dir “vivo sin vivir en mi y tan alta vida espero que muero porque no muero”, aquesta frase significa que segon ella, no vivia per ella, sinó, per Deu i els altres, i diu que no l’importa morir perquè sap que anirà al cel, un lloc on tindria una mena de vida millor que la de la terra.

Benvinguts al meu blog.

2008-10-29T02:05:00.000-07:00

Aquest, és el meu blog de filosofia, en el qual aniré penjant tots els treballs que anem fent durant el curs.
Espero que us agradi.

Natalia.M Cepeda