Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possesiu: Teoria defensora de que cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: Posició d'Aristòtil que parteix de la base de que l'ésser humà és un animal polìtic, és a dir, sociable per naturalesa.
Contraactualisme: Posició d'aquells que creuen que l'ésser humà no és sociable per naturalesa i que la societat és una construcció artificial.
Estat de natura: Estat de llibertad absoluta que no pot romandre molt.
Pacte social (Rousseau): Pacte en el que es cedeix la llibertad a canvi d'uns drets.
Antropologia social: Interpreta expressions culturals i intenta comprendre'n el seu significat.
Socialització primaria: Té l'objectiu d'introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si durant d'una família durant la primera etapa d'infantesa.
Cultura: Conjunt d'artefactes, tradicions, costums i conductes que un grup humà accepta com a propis. Hi han dos tipus la material i la mental.
Subcultura: No posa en qüestió la cultura, perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: Moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives. Reacció devant de la cultura.
Nous moviments socials: Moviments que han sorgit per mitjà de foros fascistes, feministes, etc. Es mouen per ideologies.
Civilització (Huntington): Sinònim al que és propi de la ciutat.
Etnocentrisme: Analitza el món a partir de la cultura pròpia.
Xenofòbia: Odí envers als estrangers.
Aporofòbia: Té lloc per una societat classista i és el rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: És un patriotisme fanàtic que diu que hi ha races superiors i inferiors.
Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d'una cultura aliena, recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: Descobreix uns valors compartits, uns mínims morals (drets).
4 de marzo de 2009
Definicions T2
Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la i comprendre-la.
Raó pràctica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos consecució d’un ideal moral que la raó mateixa a fixat.
Metafísica: part de la filosofia sobre allò que se’n va mes enllà dels sentiments (experiència).
Ultimitat: el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, allò realment important, aquelles les respostes de les quals no admet seguir preguntant més.
Subjecte: és allò inferior, l’acció que recau en l’objecte.
Opinió (Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en te seguretat.
Interès emancipador: ens volem alliberar dels que ens volen dominar i ens volen reprimir.
Dogmatisme: és la veritat acceptada sense crític. Es la afirmació de la existència de la veritat absoluta.
Escepticisme moderat: el defensa Hume (el qual pensa que ens hem de comportar d’acord amb allò que es provable).
Perspectivisme: aquest coneixement es la suma de perspectives de tots nosaltres. Cadascú de nosaltres som una perspectiva, un punt de vista de la “realitat”.
Realisme: diu que podem conèixer la realitat tal com es, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independent ment del subjecte.
Idealisme: no podem conèixer les coses tal com son, sinó, tal com se’ns mostra, subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Podem dubtar que existim més enllà de la nostra consciència els objectes que pensem o coneixem, però no del fet que en tenim consciència.
Noesi: consciencia que s’obre a la realitat. Ex: “Jo penso que..”
Prejudici (Gadamer): judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.
Ignorància: no saber alguna cosa, estat de la ment en què s’admet desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè provè d’algú qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència sensible: les dades dels sentits, en l’ordre de la sensibilitat.
Adequació: un enunciat es cert si aquest s’adapta amb la realitat.
Coherència: la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
pragmatisme: identifica el que és cert amb el que és útil.
Consens: posar-se d’acord diferent que dissens.
Contingent: allò que es però podria no ser (allò que existeix però podria no existir).
Necessari: es defineix com absolutament real, és a dir, és però pot deixar de ser.
Virtualitat: conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic (ordinador o qualsevol altre aparell). Però no només la tecnologia és capaç de generar aquest tipus de realitat.
Raó pràctica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos consecució d’un ideal moral que la raó mateixa a fixat.
Metafísica: part de la filosofia sobre allò que se’n va mes enllà dels sentiments (experiència).
Ultimitat: el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, allò realment important, aquelles les respostes de les quals no admet seguir preguntant més.
Subjecte: és allò inferior, l’acció que recau en l’objecte.
Opinió (Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en te seguretat.
Interès emancipador: ens volem alliberar dels que ens volen dominar i ens volen reprimir.
Dogmatisme: és la veritat acceptada sense crític. Es la afirmació de la existència de la veritat absoluta.
Escepticisme moderat: el defensa Hume (el qual pensa que ens hem de comportar d’acord amb allò que es provable).
Perspectivisme: aquest coneixement es la suma de perspectives de tots nosaltres. Cadascú de nosaltres som una perspectiva, un punt de vista de la “realitat”.
Realisme: diu que podem conèixer la realitat tal com es, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independent ment del subjecte.
Idealisme: no podem conèixer les coses tal com son, sinó, tal com se’ns mostra, subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Podem dubtar que existim més enllà de la nostra consciència els objectes que pensem o coneixem, però no del fet que en tenim consciència.
Noesi: consciencia que s’obre a la realitat. Ex: “Jo penso que..”
Prejudici (Gadamer): judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.
Ignorància: no saber alguna cosa, estat de la ment en què s’admet desconeixement sobre un assumpte determinat.
Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè provè d’algú qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència sensible: les dades dels sentits, en l’ordre de la sensibilitat.
Adequació: un enunciat es cert si aquest s’adapta amb la realitat.
Coherència: la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
pragmatisme: identifica el que és cert amb el que és útil.
Consens: posar-se d’acord diferent que dissens.
Contingent: allò que es però podria no ser (allò que existeix però podria no existir).
Necessari: es defineix com absolutament real, és a dir, és però pot deixar de ser.
Virtualitat: conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic (ordinador o qualsevol altre aparell). Però no només la tecnologia és capaç de generar aquest tipus de realitat.
William James
William James (1842-1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.
Inicià la seva activitat en el camp de la psicologia.
En el terreny filosòfic sistematitzà el pragmatisme que a nivell ètic es concreta en l'utilitarisme i l'acció.
Elaborà una pedagogia de l'individualisme, pensada per a la formació d'hàbits de conducta, basant-se en els recursos biològics
Sueños de libertad de Juanes
Sueños (libertad)
Sueño libertad para todos los que están
Secuestrados hoy en medio de la selva
Y sueño con la paz de mi pueblo desangrado
Y con el final de esta injusta guerra
Sueño con tantas cosas que
quiero que sean realidad
sueño con morir de viejo y no de soledad
sueño con ir a trabajar
y mucho más con regresar
cada noche a mi casa
para estar junto a ti
Y que no muera nunca nuestro amor
eso sueño yo
y que se fundan balas para hacer
campanas de libertad
y que no muera nunca nuestro amor
eso sueño yo
Sueño despertar en un mundo sin dolor
pa’que el corazón no sufra más las penas
y sueño caminar por las calles de mi país
y solo encontrar paz
He cogido esta canción porque hay un sentimiento de libertad de Juanes sobre su pueblo, en el que la desea pero que piensa que nunca llegara al ver todos los problemas que convive la gente en su tierra. Al decir que quiere morir de viejo y no de soledad
que sueña con ir a trabajar y mucho más con regresar cada noche a su casa es porque teme vivir en un sitio en el que probablemente a lo largo de su vida le harán daño por la violencia que hay.
Al decir que no quiere que muera nunca nuestro amor se refiere a el y a la libertad la cual sueña tener siempre.
Conclusión: él a lo largo de la canción quiere decir que quiere paz y libertad en su país, Colombia.
Jean-Paul Sartre
* ( París, França 1905 - íd. 1980 )
* És un del màxims exponents del existencialisme.
* També ho són Heidegger i Jasper.
* Intel•lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic
* Al llarg de la seva vida va ser filòsof, escriptor de teatre, assaig i novel•la, crític literari i periodista francès
* Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1964
* Va ser el filòsof de la llibertat.
* L’existencialisme diu: "L´existència precedeix de l´essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint la vida.
* Sastre deia: "Ningú néix cobard o valent, sinó que ens fem" Aquest filòsof era ateu.
* A més, creu que cadascú ha d’escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
* Tot projecte és destinat al fracàs (la mort).
* Obra destacada: la nàusia.
* Sastre pensava que les nostres idees són producte de la nostra experiència en situacions quotidianes, i que les novel•les i obres de teatre que descriuen aquestes experiències fonamentals tenen tant valor com els assajos discursius generats per teories filosòfiques.
L'esser humà comdemnat a ser lliure
Quan diem que l’esser humà està condemnat a ser lliure, vol dir que faci el que faci els nostres actes seran lliures perquè ningú ens està dient el que tenim que triar inclús quan no triem estem sent lliures perquè hem pres la decisió lliurement de no triar.
Però encara que som lliures tenim consciència, i vivim dins d’una societat plenes de normes les quals s’han de respectar per poder viure en pau.
És veritat que sempre estem triant amb llibertat en la nostra vida quotidiana però hi ha coses que ens han ensenyat des de petits, depèn de quina cultura ens han ensenyat una cosa o una altra. Com per exemple: si una vegada t’enfades moltíssim amb alguna persona perquè t’ha ofès molt o qualsevol altra cosa que et faci empipar, normalment si no t’aguisin ensenyat des de petit que certes coses no es deuen de fer el mes normal es que li clavessis un cop de puny sense l’opció de dialogar sobre el tema.
Però encara que som lliures tenim consciència, i vivim dins d’una societat plenes de normes les quals s’han de respectar per poder viure en pau.
És veritat que sempre estem triant amb llibertat en la nostra vida quotidiana però hi ha coses que ens han ensenyat des de petits, depèn de quina cultura ens han ensenyat una cosa o una altra. Com per exemple: si una vegada t’enfades moltíssim amb alguna persona perquè t’ha ofès molt o qualsevol altra cosa que et faci empipar, normalment si no t’aguisin ensenyat des de petit que certes coses no es deuen de fer el mes normal es que li clavessis un cop de puny sense l’opció de dialogar sobre el tema.
Definicions tema 9
Temperament: conjunt de sentiments i passions difícils de controlar.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar o actuar.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.
Llibertat interna: capacitat de decidir per un mateix sense cap coacció interna.
Condicionament: no tenir una llibertat absoluta i total però tenir-ne la suficient per saber-ne dels nostres propis actes.
Destí: llei segons la qual defensa que tot està escrit.
Det. econòmic: diu que l’esser humà està determinat per la infraestructura econòmica, es a dir, del sistema econòmic.
Det. Genètic: el nostre codi genètic determina les nostres accions.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
Autonòmia moral: es quan el subjecte és dóna a si mateix la llei pròpia.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral que considera que la persona considera just el que satisfà els seus interessos.(només actua per por al càstig)
Nivell postconvencional: nivell de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: fenomen subjectiu de la consciència moral el qual el subjecte moral a de respondre al seus actes.
Principi de responsabilitat: principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions per deixar almenys el món con en els hem trobat no pitjor del que és ara.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar o actuar.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciència moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.
Llibertat interna: capacitat de decidir per un mateix sense cap coacció interna.
Condicionament: no tenir una llibertat absoluta i total però tenir-ne la suficient per saber-ne dels nostres propis actes.
Destí: llei segons la qual defensa que tot està escrit.
Det. econòmic: diu que l’esser humà està determinat per la infraestructura econòmica, es a dir, del sistema econòmic.
Det. Genètic: el nostre codi genètic determina les nostres accions.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
Autonòmia moral: es quan el subjecte és dóna a si mateix la llei pròpia.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral que considera que la persona considera just el que satisfà els seus interessos.(només actua per por al càstig)
Nivell postconvencional: nivell de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: fenomen subjectiu de la consciència moral el qual el subjecte moral a de respondre al seus actes.
Principi de responsabilitat: principi que defensa H. Jonas que defensa hem d´assumir les conseqüències de les accions per deixar almenys el món con en els hem trobat no pitjor del que és ara.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
