Activitat 3

En aquests textos Parmènides diu que "l'una, que és i que no és no ésser, és una ruta fiable", la qual vol dir que una cosa que és no pot deixar de ser-ho i el que no és i que és necessariament no-ésser vol dir que del no res no pot sortir res ja que no hi ha rés, es a dir, que el no res no pot deixar de ser res per poder ser.
Ens diu que es el mateix pensar i ésser perquè pensar i ésser és etern, l'ésser es homogeni perquè no es pot dividir en parts, immòbil perquè no pot superar els seus límits i semblant a una esfera perquè sempre tornes al mateix, com l'aiperon d'Alaximandre. I diu que allò que penses a de ser i existeix perquè no es pot pensar en el no res es qual no existeix i no pot ser.

Activitat 2 (Heràclit)

En els textos d'Heràclit ens parla del logos, diu que la raó dels homes es universal i que no canvia, també ens parla de la lluita de contraris els quals per ell formen part de la natura com el dia i la nit, el mascle i la femella i que de la oposició dels contraris sorgeix la mes bella harmonia.
Per ell el logos és una mena de destí, en el que totes les coses en són una encara que no ho sembli.
Diu que l'esser humà ha de fer coincidir el seu logos amb el logos universal.

Activitat 1

En aquest text Anaximandre ens diu que tot el que neix mor, com si tots els nostres actes dolents en vida el paguesim amb la mort.

Resum Tema 13

Resum Tema 13

View more OpenOffice presentations from natibotero.

Huntington

BIOGRAFIA

Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.
Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

Text natura i cultura

El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicació d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en anglès "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambdós d'hipòcrites ocasionals i d'estar centrats només en ells. Huntington també adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensió latent.

Els crítics opinen que aquest treball és una manera encoberta de fer legítima l'agressió vers als països del Tercer Món per part d’un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econòmic dels països rics. Tanmateix, Huntington també ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopolítica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democràtic i l'incessant intervencionisme.

És interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influència sobre els creadors de polítiques al Pentàgon i l'Administració dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religió i ha rebut crítiques similars.

pag 139 doc 2

Titol:

Una vida plena de simbols

Idees:
Segons rousseau, l'home que medita és un animal depravat. L'home s'ha d'adoptar a la seva vida, un món simbòlic, ja que no pot escapar del seu assoliment. L'home no podria conèixer res si no fos per aquests símbols: llenguatge, mite, art, religió...

Comentari:

Aquest fragment fet per Cassirer, relaciona l'home amb la vida simbòlica, és a dir, que només amb aquests símbols, l'home és capaç de veure o conèixer les coses com són. Per Cassirer, l'home no pot fugir de la seva vida, sinó que es té que adaptar a les seves condicions perque no te cap remei; l'home no està en un univers físic, sinó que està en un univers simbòlic; llenguatge, mite, l'art i la religió. Explica que mentre la realitat física va retrocedint, la realitat simbòlica va avançant. Aquesta s'ha quedat envoltada en imatges artístiques, en formes lingüístiques, en símbols mítics o religiosos, i això fa que necessitem d'això per poder conèixer les coses.

Definicions de falàcies i exemples

1. Preguntes complexes:

Es quan algú fa una pregunta que no ha estat provat o acceptat per totes les persones implicades, amb la finalitat que l'acusat, si contesta, es vegi obligat amb això a admetre aquestes pressuposicions encara quan li puguin perjudicar, es com si fossi una indirecta, en la qual està afirmant una cosa que a dit una persona intencionadament amb la finalitat d’acusar-li. Per exemple: quan una noia deixa al càrrec la seva bossa a una amiga per anar un moment a fer alguna cosa, i aquesta li registra les seves coses, i l’altra s’ha n’adona que l’ha registrat la seva bossa, al tornar li diu “-Que! T’agraden les meves coses de la meva bossa?”

2. Argument ad ignorantiam

Consisteix en afirmar que un enunciat es verdader perquè ningú ha pogut demostrar la seva falsedat o bé afirmar la seva falsedat perquè ningú ha pogut provar com a cert l’enunciat. Per exemple: Quan un jutge jutja una persona i la declara innocent encara que aquesta tingui la culpa dels fets dels que li han acusat, no li empresonen perquè ningú ha pogut demostrar la seva culpabilitat.

3. Argument circular

Consisteix en preguntat el per què d´A i respondre amb B. Però quan es pregunta la raó de B es respon A. I així successivament. Per exemple: perquè es trenca? Perquè es fràgil. I per que es fràgil? Perquè es trenca.

4. Argument Ad hominem

Argument on es pretèn refutar l'opinió aliena atacant a la persona que la manté, al•legant únicament suposats defectes o vicis de la persona que parla o de la comunitat a la qual pertany. Per exemple: quan dic que una persona diu una cosa i no la crec perquè aquesta persona acostuma a dir mentides.


5. Argument d´autoritat

Es comet quan es tracta d'utilitzar a un expert per a demostrar alguna cosa no relacionat amb el camp de competència de l'expert, o se cita a un expert en un tema com donant per descomptat que l'opinió de l'expert és infalible. Per exemple: quan expliquem a algú alguna cosa que em llegit en algun llibre i aqueta em pregunta com ho se i jo sol li contesto que es cert el que dic perquè ho he llegit, centrant-me sol en una autoritat la qual investiga o a investigat sobre això.

6. Argument Ad baculum

Són els arguments els quals presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones. L'amenaça no deixa llibertat per decidir lliurement si accepten o no la conclusió. Per exemple: en els partits polítics fan amenaces com si tot el que no son ells son males, es a dir, que tots els altres partits polítics no valen la pena perquè ells son els millors.

7. Argument ad poulum

L'intenció d'aquests arguments és provocar l'entusiasme o altres sentiments de les persones amb la finalitat que atorguin al seu assentiment al que sosté sense aportar cap prova. És una mena de xantatge afectiu: es juga amb els sentiments de l'altre. Per exemple: quan diem a alguna persona que com l’estimem, o que em pot matar perquè deixi de pensar o de obrar como jo no vull.

8.Argument ex populo

Aquest argument consisteix a defensar un determinat punt de vista al•legant que tothom hi està d'acord. Si tothom hi esta d’acord menys una persona, aquesta es porta tot el pes per defensar el seu punt de vista.

9. Argument de la falsa causa

Es quan passa una cosa A el qual després passa B. I es creu que B passa perquè A s’ha fet abans. Per exemple: quan algú em deixa algun objecte personal abans d’un examen i aquest examen em va molt bé, puc pensar que aquest objecte te uns poders el qual aquest objecte l’utilitzaré com a amulet.