definicions

Ciutadà: persona que viu en una ciutat.

Política: diferents formes i sistemes d'organitzar una societat.

Tirania: Abús de poder sobre les persones. Pren decisions del poble sense pedir opinió al poble.

Drets humans: condició que han de ser respectades per totes les persones.

Individualisme: Teoria que diu que es previ d’individualisme per la societat.
Socialisme: lluita pels bens del poble i la societat. Teoria que afirma que la societat és inferior a l'individu.

Justícia: valor que respecta el dret de les persones i que tothom tingui el que el correspon.

Poder: conjunt de bens que diferencien un individu de la resta. S'exerceix sobre els altres, i pot prendre decisions sobre els altres.

Democràcia: sistema polític el qual el poder rau en el poble.

Estat de dret: es aquell estat que es vasa a l’imperi de la llei.

Altruisme: aquell que pensa en altre mes que en ell mateix.

Saber ordinari: es basa en el què de les coses, es funda en . No té pretensió de ser sistemàtic.

Saber científic: no sols es pregunta el que de les coses, sinó també el perquè. Es un saber sistemàtic, rigorós i crític.

Saber filosòfic: utilitza la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa. Saber rigorós i sistemàtic. Vol arribar a una resposta última als grans enigmes del ésser humà.

Ciència (definició moderna): aquell saber el qual s’entén l’experiència com experimentació i introdueix les matemàtiques per l’estudi de la realitat.

Mètode: es una manera de pensar o d'actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi. Se sol utilitzar en les ciències.

Axioma: són aquells principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles. Mètode que parteix d’uns casos singulars que no són tots per arribar a lleis generals.

Hipòtesi: és una afirmació sobre l’existència d’una d’aquestes regularitats o sobre les seves causes.

Llei: quan una hipòtesis es suficientment general i important i ha sortit victoriosa d’un o més processos de comprovació.

Teoria: es quan moltes lleis científiques s’organitzen i se sistematitzen per la seva generalitat.

Falsació: es quan una hipòtesis es refuta, quan els fets del món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesis. Es quan no es pot demostrar la hipòtesi formulada.

Comprensió: consisteix a captar-ne el sentit, situant-se dins dels fets.

Mite: narració fantàstica que intenta explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus.

Mètode empiricoracional: mètode originat en Aristòtil que compta amb dues fonts de coneixement, sentits i enteniment.

Empirisme: mètode que tracta l'experiència i allò sensible. Separa dues fonts: l’experiència i la raó.

mètode transcendental: no mira d’esbrinar quin és l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo, de donar-ne raó.

Joc de llenguatge: no són solament maneres diferents d’utilitzar el llenguatge, sinó models que estan estretament entrellaçats amb

Hermenèutica no normativa: aquelles comprensions que no respecten les pretensions de validesa de la parla. No posen normes a la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, la veracitat, d’intel•ligibilitat i la correcció moral.

Ontologia: tractat de l'ésser.