Projecte 1 (Jean Paul Sartre)

Jean Paul Sartre va néixer a París, França(1905 - íd. 1980 )
Sartre va ser un dels màxims exponents del existencialisme juntamnet amb Heidegger i Jasper.
Va ser Intel·lectual compromès amb la realitat social i un autor prolífic. Al llarg de la seva vida va ser filòsof, escriptor de teatre, d'assaig i novel·la, crític literari i periodista francès. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1964 i el van nomenar filòsof de la llibertat.

* L’existencialisme: Sartre deia que "L’existència precedeix de l’essència" és a dir primer existim i després ens fem. Ens anem construint la vida. També deia: "Ningú néix covard o valent, sinó que ens fem".
Ell creia que cadascú ha d’escollir el seu camí, sempre estem triant, fins i tot quan no triem.
Deia que tot projecte està destinat al fracàs (la mort)i pensava que les nostres idees són producte de la nostra experiència en situacions quotidianes, i que les novel·les i obres de teatre que descriuen aquestes experiències fonamentals tenen tant valor com els assajos discursius generats per teories filosòfiques.

Obres mes importants de Sartre:

1936 - La imaginación

1936 - La trascendencia del ego

1938 - La náusea

1943 - El ser y la nada

1944 - A puerta cerrada

1943-1945-1949 - Los caminos de la libertad (I,II,III)

1946 - El existencialismo es un humanismo

1960 - Crítica de la razón dialéctica

Del no rés no pot sortir rés.

En un principi es veritat que del no rés ni pot sortir rés, però si això fos veritat, nosaltres que som? De on em sortit? Som rés? En un passat molt llunyà, del no rés hauria d’haver sortit alguna cosa perquè nosaltres avui dia estiguéssim existint. Parmènides afirma que això es impossible, perquè el no rés es una cosa impensable, una cosa que no existeix perquè si almenys es pogués pensar ja seria alguna cosa. Si Parmènides pensa que el no-ésser no pot deixar de ser rés, com és pot parlar del ésser si primer hi ha un no rés?

Activitat 3

En aquests textos Parmènides diu que "l'una, que és i que no és no ésser, és una ruta fiable", la qual vol dir que una cosa que és no pot deixar de ser-ho i el que no és i que és necessariament no-ésser vol dir que del no res no pot sortir res ja que no hi ha rés, es a dir, que el no res no pot deixar de ser res per poder ser.
Ens diu que es el mateix pensar i ésser perquè pensar i ésser és etern, l'ésser es homogeni perquè no es pot dividir en parts, immòbil perquè no pot superar els seus límits i semblant a una esfera perquè sempre tornes al mateix, com l'aiperon d'Alaximandre. I diu que allò que penses a de ser i existeix perquè no es pot pensar en el no res es qual no existeix i no pot ser.

Activitat 2 (Heràclit)

En els textos d'Heràclit ens parla del logos, diu que la raó dels homes es universal i que no canvia, també ens parla de la lluita de contraris els quals per ell formen part de la natura com el dia i la nit, el mascle i la femella i que de la oposició dels contraris sorgeix la mes bella harmonia.
Per ell el logos és una mena de destí, en el que totes les coses en són una encara que no ho sembli.
Diu que l'esser humà ha de fer coincidir el seu logos amb el logos universal.

Activitat 1

En aquest text Anaximandre ens diu que tot el que neix mor, com si tots els nostres actes dolents en vida el paguesim amb la mort.

Resum Tema 13

Resum Tema 13

View more OpenOffice presentations from natibotero.

Huntington

BIOGRAFIA

Huntington va néixer el 18 d'abril de 1927 a Ciutat de Nova York, a l'estat homònim dels Estats Units. Va ser coautor de l'informe The Crisis of Democracy: On the Governability of Democracies, publicat l'any 1976 per la Comissió Trilateral. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.
Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra.
Morí el 24 de desembre de 2008 a la localitat de Martha's Vineyard, a l'estat de Massachusetts, quan tenia 81 anys. Deixà vídua Nancy Arkelyan, amb qui estigué casat durant 51 anys, i els seus dos fills Nicholas Phillips i Timothy Mayo.

Text natura i cultura

El 1993, Huntington va encendre un important debat sobre relacions internacionals amb la publicació d'un article extremadament influent i comunament citat intitulat "El xoc de civilitzacions?" (l'original es deia en anglès "The Clash of Civilizations?") a la revista Foreign Affairs. Amb freqüència, aquest article s'ha comparat amb la visió expressada per Francis Fukuyama a "El final de la Història i l'últim home". Posteriorment, Huntington va expandir aquest treball en un llibre complet, publicat l’any 1996, intitulat "El xoc de civilitzacionsi la reconfiguració de l'ordre mundial" (l'original en anglès "The Clash of Civilizations and the Remaking of the World Order"). L’article i el llibre plantegen una teoria d'un futur món format per múltiples civilitzacions que entraran en conflicte per fer-se amb el control dels recursos naturals i econòmics de la Terra. En els seus escrits, critica tant al comportament occidental com el "no-occidental", acusant ambdós d'hipòcrites ocasionals i d'estar centrats només en ells. Huntington també adverteix que les nacions occidentals podrien perdre el seu predomini mundial si no reconeixen la naturalesa d'aquesta tensió latent.

Els crítics opinen que aquest treball és una manera encoberta de fer legítima l'agressió vers als països del Tercer Món per part d’un l'occident liderat pels Estats Units, per tal d'impedir que les regions subdesenvolupades i en via de desenvolupament assoleixin el nivell econòmic dels països rics. Tanmateix, Huntington també ha argumentat que aquest canvi en l'estructura geopolítica requereix que Occident s'enforteixi internament, abandonant l'universalisme democràtic i l'incessant intervencionisme.

És interessant comparar a Huntington, la seva teoria sobre les civilitzacions i la seva influència sobre els creadors de polítiques al Pentàgon i l'Administració dels Estats Units, amb A. J. Toynbee i la seva teoria, que es basa fortament en la religió i ha rebut crítiques similars.