Definicions T2

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, cap al coneixement de la realitat, intentant desxifrar-la i comprendre-la.

Raó pràctica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos consecució d’un ideal moral que la raó mateixa a fixat.

Metafísica: part de la filosofia sobre allò que se’n va mes enllà dels sentiments (experiència).

Ultimitat: el seu intent d’arribar a les qüestions últimes, allò realment important, aquelles les respostes de les quals no admet seguir preguntant més.

Subjecte: és allò inferior, l’acció que recau en l’objecte.

Opinió (Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en te seguretat.

Interès emancipador: ens volem alliberar dels que ens volen dominar i ens volen reprimir.

Dogmatisme: és la veritat acceptada sense crític. Es la afirmació de la existència de la veritat absoluta.

Escepticisme moderat: el defensa Hume (el qual pensa que ens hem de comportar d’acord amb allò que es provable).

Perspectivisme: aquest coneixement es la suma de perspectives de tots nosaltres. Cadascú de nosaltres som una perspectiva, un punt de vista de la “realitat”.

Realisme: diu que podem conèixer la realitat tal com es, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independent ment del subjecte.

Idealisme: no podem conèixer les coses tal com son, sinó, tal com se’ns mostra, subratlla que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix.
Podem dubtar que existim més enllà de la nostra consciència els objectes que pensem o coneixem, però no del fet que en tenim consciència.

Noesi: consciencia que s’obre a la realitat. Ex: “Jo penso que..”
Prejudici (Gadamer): judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc.

Ignorància: no saber alguna cosa, estat de la ment en què s’admet desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè provè d’algú qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidència sensible: les dades dels sentits, en l’ordre de la sensibilitat.

Adequació: un enunciat es cert si aquest s’adapta amb la realitat.

Coherència: la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.

pragmatisme: identifica el que és cert amb el que és útil.


Consens: posar-se d’acord diferent que dissens.

Contingent: allò que es però podria no ser (allò que existeix però podria no existir).

Necessari: es defineix com absolutament real, és a dir, és però pot deixar de ser.

Virtualitat: conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d’un suport tècnic (ordinador o qualsevol altre aparell). Però no només la tecnologia és capaç de generar aquest tipus de realitat.