Del no rés no pot sortir rés.

En un principi es veritat que del no rés ni pot sortir rés, però si això fos veritat, nosaltres que som? De on em sortit? Som rés? En un passat molt llunyà, del no rés hauria d’haver sortit alguna cosa perquè nosaltres avui dia estiguéssim existint. Parmènides afirma que això es impossible, perquè el no rés es una cosa impensable, una cosa que no existeix perquè si almenys es pogués pensar ja seria alguna cosa. Si Parmènides pensa que el no-ésser no pot deixar de ser rés, com és pot parlar del ésser si primer hi ha un no rés?